Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1920-1950
Tot i que no tenim identificada la persona que portava aquest renom, el llibre Renoms igualadins en dona aquesta explicació: “Era captaire. La gent deia que era esperitista, però en realitat no era més que un pobre home més aviat curt de gambals. La seva mania es manifestava quan plovia; aleshores sortia al balcó amb una gibrella que deixava omplir amb l’aigua de la pluja. Quan n’havia recollit certa quantitat, amb un pinzell d’espart anava pintant les parets fins que se’n cansava.
No havia treballat mai en res i vivia de la bona voluntat de certs veïns. En fer-li caritat responia amb veu misteriosa i cançonera:
“-Moltes gràcies, cregui’m que…”
I no deia res més; després d’aquest “que” la frase quedava penjada i tothom la interpretava a la seva manera…
Va morir a l’Asil del Sant Crist.”
