Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-…
Pere Borràs i Estruch (Igualada 28-8-1887 – 24-9-1953), fill de Pere Borràs i Cruzet (Barcelona, 16-12-1849 – Igualada, 30-12-1922) empleat a l’Ajuntament d’Igualada, resident a la ciutat des de 1870.
Va ser un gran impulsor de la cultura. Era dels “Amics de l’Art Vell” abans de la guerra i un dels fundadors del CECI, l’any 1947. Va dibuixar l’escut de l’Ateneu Igualadí i d’Aigua de Rigat.
Antoni Dalmau explica: “Pere Borràs, en Borrasset, que tenia 52 anys en acabar la guerra i que potser no era prou entusiasta de la nova situació, va optar per recloure’s en les activitats culturals”.
Per poder utilitzar el català ho feia en versos que estaven gravats a la paret del seu magatzem:
“Amb adobs de cal Borràs
sembrà un camp l’hereu Castells
i li florí, mireu quin cas,
fins el pal d’espantar ocells.”
O bé:
“Un pagès de Coromines
pebroteres va sembrar
i al seu temps li va semblar
que collia barretines.”
Va ser hereu substitut del propietari Gabriel Borràs i Castells (Igualada, 11-11-1839) casat amb Ignàsia Raurés i Casanovas (Balaguer, 17-1-1847) amb domicili al c/ de Sant Sebastià, 30.
El renom li van posar perquè era d’estatura baixeta.
També és conegut com a Borrasset el seu fill petit Ricard, Va arribar a complir 100 anys i era el blanquer d’Igualada de més edat.
Al Padró de 1936: 2163-347 Full 32 Sta. Caterina, 66, 1er. Pere Borràs i Estruch (Igualada, 28-8-1887 – 24-9-1953) casat el 17-10-1927 amb Montserrat Marsans i Claramunt (Igualada, 30-3-1897) fills Pere (1-10-1918) Teresa Mª de Montserrat (16-10-1920) i Ricard (26-11-1923 – 28-8-2024)
