Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1970
Isidor Cambrils, blanquer.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 218 ens explica una anècdota d’aquest renom:
“Es deia Isidor Cambrils.
Quan es va llogar de blanquer l’amo li va preguntar:
–Com te dius?
Ell respongué amb el seu llenguatge:
-Asidoru…
–Com dius?; repeteix l’amo:
–Deus voler dir Asidru.
–No, no, el meu nom és A-si-do-ru …
Aquest petit diàleg o semblant, el nostre Isidor el va repetir molt sovint i a molta altra gent. Ell sempre havia d’aclarir que el seu nom no era Asidro sinó Asidoro…
I per la mala prosòdia del poble menut i la semblança fonètica dels mots la gent va transformar la paraula Asidoro en Sidoro i després en Sis d’oros i tal va quedar.
¡I pensar que l’home no havia jugat mai a les cartes…!”
