Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1870-1960
Joan Serra i Mercader (Igualada, 17-1-1870), fotògraf de la Reial Casa d’Alfons XIII, nebot de Sor Rita Mercader. Va residir a Madrid i, en tornar a Igualada, es va establir de fotògraf a c/ Nou, 6. (JFV)
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 215 explica d’ell: “Es deia Joan Serra i Mercader i va exercir de fotògraf a la nostra ciutat ciutat cap a la centúria passada, amb el pompós títol de “Proveedor de la Real Casa”. El renom sembla que no era cosa d’ell; el va heretar dels seus pares, que es dedicaven a elaborar matons de llet i de monja. Hem de creure que per a obtenir el títol de proveïdor de la Casa Reial s’havia de tenir alguna influència, i ell la devia tenir, i bona. El Serra Matons era nebot de Sor Rita Mercader, monja paüla nascuda a Igualada que en aquella hora era Superiora del “Asilo de los hijos de las lavanderas de Madrid”. Aquell asil era visitat amb molta freqüència per la Reina Mare, Maria Cristina, la qual admirava la gran vocació i dedicació de la monja a qui distingia amb la seva amistat (probablement d’ací venia la influència del Serra).
El nostre protagonista tot i que estimava molt la seva ciutat nadiua, era home de moltes aspiracions i de grans projectes i Igualada se li va fer petita aviat. I amb la màquina de retratar penjada a l’esquena es va traslladar a Madrid a fer de retratista ambulant. Acudia a llocs on abundés certa concurrència, com per exemple, col·legis de categoria en dies de solemnitat, a les esglésies en dies de rams i de primeres comunions, etc. Aviat, però, es va buscar un negoci que fos més productiu que la fotografia i va provar de fer de venedor d’ascensors. Per tal d’accelerar les vendes es va rumiar una estratagema; feia una ampliació fotogràfica dels edificis més notables que s’estaven construint a Madrid i l’enviava a l’arquitecte de l’obra bo i fent-li avinent que si en l’edifici s’havia d’instal·lar un o més ascensors que recordés que ell tenia la representació d’una marca molt acreditada.
Tots els negocis deuen tenir els seus alts i baixos i tractant-se d’ascensors encara més; el cert és que el nostre home va deixar la representació perquè l’afer va quedar encallat i els ingressos no pujaven. Però ell no s’acovardia. Es va posar a fer un altre ofici i aquest cop el va encertar. Ara es dedicaria a la venda de teixits. La cosa va anar tan bé que al cap de poc temps era el proveïdor de gairebé totes les congregacions religioses d’Espanya (ací potser també s’hi veu la mà de la tia monja).
El Serra Matons va arribar a tenir molta relació amb la Casa Reial pel fet que la seva muller va ésser la dida de la infanta Isabel Alfonsa, filla de la princesa d’Astúries Maria de las Mercedes, la qual va morir de part.
La Reina Maria Cristina el va tenir en molta estima, tant a ell com a la seva esposa, i el Serra aprofitava la règia amistat per a beneficiar la seva Igualada, de la qual es va recordar sempre. Ell va ser, junt amb la seva tia, el que va gestionar amb èxit la concessió de les insígnies de Capità General que ostenta la bandera del Sant Crist, com també el títol de Reial Col·legi que distingeix el convent dels Escolapis.
Del Serra se’n podrien contar moltes anècdotes i facècies, però nosaltres tan sols en volem subratllar una que honora molt la seva figura: quan la seva esposa va acabar la missió de dida de la Princesa, la Reina Maria Cristina el va cridar i li va dir:
–Juanito, los Reyes solemos conceder mercedes a las personas que las merecen. Estamos muy satisfechos de tu esposa y de ti: Dime, ¿qué deseas…?
Ell va contestar: –Majestad, si alguna vez subiera las gradas de Palacio, sería para pedir por mi Igualada o por algún necesitado. Para mi, la Gracia de Dios me basta.
La Reina va restar sorpresa fins al punt que el Serra es creia que l’havia enutjat. Tot seguit, però, es tranquil·litzà en veure que somreia bo i contestant-li:
–Me complacen mucho tus palabras, Juanito. Si todos los igualadinos son como tu eres, Igualada debe ser un bello pueblo…
En Serra va morir a l’Hospital d’Igualada pels voltants de l’any 1950.”
