Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1750-1990
Miquel Sendra, daguer. Apareix documentat al Nuevo Apeo de la Villa de Igualada, 1765, resident al c/ Nou 216.
Josep Molins i Valls (Igualada 6-1-1858) ganiveter (Consta en les Matrícules de 1904), el seu fill Salvador Molins i Morera (Igualada 20-1-1884) ganiveter, casat amb Ramona Mir i Gongonells (St. Pere Salavinera, 13-3-1897). El carbó que necessitaven per a la fornal l’entraven utilitzant el passatge que Mn. Joan Segura anomena Andador de la muralla, fent entrar el carro a cularreres, des de cal Roset al c/ de Custiol fins a cal Sendra Ganiveter (Informació Josep Mª Servat i Morer)
El fill era Salvador Molins i Mir (Igualada, 12-5-1926), ganiveter.
Formava part d’una colla de joves amb un gran sentit de l’humor. La seva colla va protagonitzar una broma que va tenir un gran ressò a la Igualada fosca i trista de la postguerra. Es va donar el cas que es van produir diversos suïcidis penjant-se. Tanta era la psicosis dels penjats que el rodolí de cal Refilat: “Si vols anar ben calçat – compra les espardenyes a cal Refilat”, la gent deia: “Si vols quedar ben penjat – compra la corda a cal Refilat”. En aquest ambient una nit el sereno va veure un cos que penjava de les branques d’un arbre del passeig, proper a l’Hospital. Avisada la policia, van cridar el Jutge, els bombers, la brigada d’obres amb una escala. Amb tot aquest enrenou s’havia anat reunint en aquell punt del Passeig una gran gernació. Així que el bomber que va pujar a l’escala proveït d’unes cordes per a fer el descens del cadàver, va veure que es tractava d’un ninot, va tallar la corda del ninot penjat que va caure davant mateix del jutge i del cap de policia que van agafar una enrabiada per la planxa que havien organitzat. Van jurar castigar els autors de la broma, els quals es van tancar en el més absolut silenci. Eren els primers anys de després de la guerra i per anar a Barcelona calia treure un salconduit. Una noia que havia de viatjar a Barcelona va anar a la Col·lecta, que era la oficina de la policia municipal a la plaça de la Creu, on hi havia la bàscula municipal, mentre va estar esperant que l’atenguessin va conèixer la camisa que estava al penjador de la policia i va exclamar: Què hi fa aquesta camisa del meu germà aquí? Era la camisa del ninot penjat. La policia en conèixer un dels autors van descobrir tots els altres i els van aplicar el correctiu que feia temps que desitjaven imposar-los.
