Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-…
Adoberia de Josep Enrich i Miserachs, c/ del Sol, 44-48.
En no tenir descendència l’hereva ha estat Concepció Enrich i Miserachs (Igualada, 22-12-1902) germana de Josep Enrich i Miserachs, casada amb Josep Badia i Martí (Igualada, 15-10-1897 – 1963).
La família Badia que tenien l’adoberia del Pèrrica, c/ del Rec, 44, amb entrada c/ Concepció, 8, van considerar que els aniria millor utilizar l’adoberia de cal Sec i van anar deixant la de cal Pèrrica, de la qual ja només en queda la paret de tanca i un transformador d’electricitat a tocar del riu Anoia. La millor maquinària la tenen a l’adoberia que havia construït Curtidos Farrés y Cia. a l’Hort del Sant Joan.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 211 ens explica: “El Sec era traginer. Li deien l’ordinari de Cervera i realment ho era, puix que dos cops a la setmana feia el trajecte d’aquella vila a la nostra ciutat transportant diverses mercaderies amunt i avall.
L’home era alt i massís i malgrat això li deien el Sec; ningú no sabia per què. Dia vingué que s’enamorà d’una xicota d’Igualada i s’hi va casar, i ací va posar una botiga de gra.
Més tard, va canviar les estibes de sacs per botes, va penjar un bon ram de pi al balcó i es va posar a vendre vi. Aquella botiga en poc temps es transformà en una taverna on, a més de vendre vi a mesures, s’hi traguejava constantment.
Però en aquest món ningú no sap el que li espera i quan el negoci ja estava ben arrelat el pobre Sec es va morir. La vídua, però, no es va pas acovardir i va continuar amb la taverna de la qual, en poc temps, en digueren ca la Seca. Aquesta taverna, molts dels que som vius, encara l’hem aconseguida. Estava ubicada a la placeta de Sant Antoni.
El difunt Sec de qui hem parlat fins ara no tenia cap mena de relació amb els de cal Sec, tot i tenint el mateix motiu. Aquests de cognom es deien Enrich, eren blanquers i ben importants i, de magres, o de secs, tampoc no en tenien res; més aviat eren corpulents. A aquesta família, el renom els venia d’antic, de quan els seus avis custodiaven la Ceca. La Ceca era la casa on batien la plata i encunyaven moneda.
Vet ací que hem parlat de dos Secs i cap de prim.”
