Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-…
Josep Jorba i Vives, c/ Soledat, 70, 2n.
Com que no se sap l’origen del renom són respectables totes les hipòtesis, si bé el de la carbonera no sembla el més idoni. Segons el meu pare l’empleat municipal Josep Jorba, o un antecessor seu, era molt afeccionat a la floricultura i a inicis del segle XX s’havien obtingut roses dels més variats colors, però no havien aconseguit la rosa negra. El Josep Jorba estava convençut que s’obtindria i sempre en parlava. Els jardiners no la van aconseguir però el Josep Jorba sí que va aconseguir que tothom el conegués per aquest renom, amb el qual han estat coneguts tots els seus successors.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 202, explica: “Si algú suposés que aquest renom té la seva rel en l’heraldica, li hem de dir que va ben errat d’osques; el seu origen és ben plebeu, encara que, així i tot, resulta molt pintoresc:
Al darrer terç del segle passat hi havia ací a Igualada una botiga dedicada a la venda de carbó. A l’amo poques vegades l’hauríeu trobat, ell jornalava fora de casa en diverses feines.
La que tenia cura de la botiga era la mestressa, una dona jovençana encara, que entenia qui-sap-lo el negoci. Ella sabia qui gastava el carbó de pi o qui el prenia d’alzina i tenia carbonissa de forn per a fer cremar els brasers a l’hivern, en una paraula, sabia acontentar la parròquia.
El seu aspecte era de persona sana, cara rodona i vermella; per dir-ho amb aquella expressió tan catalanesca, portava pintada una rosa a cada galta. Però és clar, el carbó emmascara i molts cops aquelles roses esdevenien negres. Vet aquí explicat perquè li van dir la Rosa Negra a ella, i al seu home el Rosa Negra.
El matrimoni al·ludit va tenir una descendència molt nombrosa, per la qual cosa encara actualment hi ha moltes persones conegudes amb aquest renom.”
