Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1930-1950
Josep Vila i Farré (a) Ricardito (Bellprat, 16-7-1906), solter.
Vivia com a dispeser de Joan Pujalt i Finestres (Igualada, 1-11-1903) a la rambla de St. Isidre, 25, entresol, 1a.
Era un xofer que tenia un taxi, (curiosament en el Llibre d’Actes de l’Aj. Igualada consta que en la sessió de 25-1-1940 s’autoritza a Josep Farré i Vila a fer el servei de taxi amb un automòbil Peugeot matrícula B-60036 (hem d’imaginar que els seus cognoms van ser anotats invertits en el Llibre d’Actes)
El Ricardito va desaparèixer el 5-8-1941, la policia el va donar per mort perquè a l’Hospital Clínic de Barcelona hi va entrar un cadàver sense identificar i van relacionar la desaparició amb el cadàver del Clínic. Però el novembre de 1945 tot Igualada va quedar consternada quan de dintre d’un pou del c/ Roca van sortir fragments d’un cos humà. Qui va resoldre l’enigma va ser el cap de la policia municipal que era José Chicote González (Roales, Valladolid, 28-3-1903 – Igualada, 1961), que havia estat guàrdia civil molts anys aquí a la caserna d’Igualada, que va rebre la felicitació de l’Ajuntament i una recompensa. (JFV)
En els temps de la guerra, la major part de vehicles van ser destruïts i el fet de tenir ell un taxi feia molts viatges a Barcelona, a la ciutat Comtal hi havia una manca de productes alimentaris extraordinària, el racionament era tan escàs que s’havia de recórrer al mercat negre, anomenat estraperlo. El Ricardito tenia un amagatall en el seu cotxe que li permetia portar amagat una certa quantitat de llegum que a Barcelona venia al mercat negre. Aquí a Igualada va buscar un proveïdor que es deia Enrich, vivia a la rambla St. Ferran i tenia relació amb pagesos. El Josep Vila era un murri i va trobar la manera de no pagar el llegum dient-li que li havien pres la guàrdia civil el que portava. Un dia que l’Enrich, que era molt bon xicot, li va demanar de passar comptes i va veure que l’estafava, li va donar un cop amb una clau anglesa, estaven en el garatge que hi havia a la mateixa casa per la banda del c/ Roca. En veure que el Ricardito queia a terra sense sentits es va ofuscar, va trossejar el cadàver i en va enterrar una part al terra del garatge, una altra part a dins el pou i a dins d’un sac en va enterrar part prop del pont de Montbui, la família va guardar el secret fins que un dia que hi va haver discussions el van delatar. Va complir la condemna i en recobrar la llibertat es va casar amb la nòvia que el va estar esperant tot el temps que va estar engarjolat.
