Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1850-2017
També ho trobarem com EL PELUT
Joan Esteve i Llucià (Igualada, 1858), blanquer.
Formava part de la Dena dels Blanquers de 1931. Tenia l’adoberia al c/ de St. Antoni de Baix.
El seu fill Rafael Esteve i Ferrer (Igualada, 1899), blanquer, es va casar amb Joana Gabarró i Dalmases (Igualada, 1897), filla de Vicenç Gabarró i Brugués (Igualada, 4-6-1854), blanquer, i de Francisca Dalmases (Igualada, 3-6-1856) i van ser pares de Rafael (2-6-1931) professor d’autoescola i Vicenç (18-6-1936 – 2017), blanquer. No hi ha hagut descendència.
El Joan Esteve i Llucià era un blanquer que tothom coneixia com a cal Peluts, però ell s’enfadava molt si algú li ho deia. Era cosí de Joan Godó i Llucià i quan aquest es va morir la família Godó es van interessar per a fer-li arribar l’esquela. Com que el Peluts no tenia telèfon, no li ho van poder comunicar telefònicament, ni van poder fer servir la guia telefònica per a poder saber-ne l’adreça. El repartidor no coneixia cap Joan Esteve, però quan li van dir que era el Peluts, ja va saber de qui es tractava, li van donar l’esquela amb el nom de Joan Esteve i Llucià i que sobretot li fes arribar, en veure tanta insistència el repartidor va assenyalar l’esquela, escrivint-hi ben petit amb llapis: “Peluts”. El Joan Esteve es va imaginar que havien estat els seus cosins els que ho havien escrit i es va enfadar tant que no va anar a l’enterrament. Coneixem aquest fet per haver-nos-ho explicat el darrer dels supervivents de cal Peluts, Vicenç Esteve i Gabarró que va ser sempre un gran col·laborador de MPG, tant en el llibre Història del Gremi de Blanquers d’Igualada, com en la confecció dels programes de les festes gremials.
