Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1870-1926
La forma normativa seria EL PELAGALLINES
Pau Valls i Morera (Igualada, 1856 – 1926), blanquer.
Fill de Pau Valls i Esteve (a) Pauet del Maco i Vallets, blanquer, i d’Anna Morera i Gabarró. Estava casat amb Francisca Torrents i Alemany (La Llacuna, 20-4-1864).
El va succeir en l’adoberia el seu fill Josep (1890 – 1945), després el seu fill segon Pau (1896 – 1977). Després de la mort dels dos, solters, es fa càrrec de l’adoberia de cal Pauet del Maco Medir Valls i Escobedo (Igualada, 1931) que és net del Pela Gallines, cosa que corrobora la següent explicació.
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 173: “De cognom es deia Valls i era un blanquer molt conegut i molt aficionat a les caceres. D’això li va venir el renom.
Cada any, quinze dies abans d’aixecar ja s’afanyava a netejar l’escopeta per tal de tenir-la al punt al moment de començar la temporada.
I, és clar, en arribar aquell jorn, a trenc d’alba, cames ajudeu-me cap al bosc amb els companys.
Tot fent camí, mentre s’hi apropaven, vinga retreure aventures, vinga recordar aquell dia que es van acabar primer els cartutxos que les perdius, o aquell altre en què la set els abrusava i buscant una font van perdre la fura…
En certa ocasió el nostre protagonista va sortir amb un company cap a les Agulles de Miralles i Bellprat, on deien que hi havia molts conills. Si hi eren, aquell dia devien estar molt amagats perquè, tot i que es van fer un tip de voltar, van fer panada completa. Ni rastre de conills ni de llebres, ni de perdius; ni una guatlla…
De retorn cap a casa, malhumorats per la mala sort, passaven pel davant del galliner d’una casa de pagès. El company diu:
–Quin dia de pega, Valls!… Avui no mataríem ni les gallines d’aquest galliner…
–No ho tornis a dir, respon el Valls.
–Vols dir que fores capaç?
–Que si ho fóra?
I disparant un tret encertat va deixar una gallina de panxa enlaire.
Va sortir la mestressa, després l’amo; l’un cridava, l’altra més, però poc va durar la discussió i tot va acabar bé. El Valls va pagar el que li van dir… I d’aquest fet li va venir el motiu. Per una gallina que va “pelar” li van dir el Pela Gallines.”
