Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1914-1919
Treballadors de l’Aragó que van venir a treballar de blanquers entre 1914-1919, no s’acostumaren a la duresa de la feina de blanquer i van retornar a la seva terra.
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 167 ens n’explica una anècdota: “Patxet era el motiu que despectivament s’aplicava a aquells minyons que, de terres enllà de l’Ebre, venien a Igualada, a treballar eventualment, aprofitant així un temps que en els seus pobles –completament agrícoles– haurien hagut d’estar en vaga. D’aquesta manera, encara que malmenjant i dormint a qualsevol pallissa, tornaven a casa amb unes quantes mosedes al bossot. Veus ací que amb motiu d’una vaga de blanquers, dos d’aquests Patxets decidiren tornar-se’n a casa. La vaga s’allargava sense que es vegés solució immediata i com que ja havien treballat uns quants mesos, per estar-se ací vagant van creure oportú tornar-se’n al poble.
Anaven cap a Calaf per agafar el tren, quan en ésser a Copons es van trobar una parella de la guàrdia civil, als quals, en veure’ls carregats amb un sac a l’esquena, van semblar sospitosos. Els guàrdies els deturen i el més vell els pregunta:
–¿Donde van ustedes?
–Hacia Calaf, para tomar el tren.
–¿El tren?… ¿y a dónde se dirigen?…
–Vamos a Tardienta y de allí al pueblo.
–¿Llevan documentación?
–¿Es que se necesita documentación para trabajar y mal comer?…
–¿De qué trabajan ustedes?
–De curtidores, en Igualada; pero como que se ha declarado la huelga regresamos a nuestros hogares.
–¿Dice que trabaja en Igualada?
–Sí.
–¿En qué fábrica?
–Yo en casa Maco.
–¿Y usted?
–Yo en casa Feo (Volia dir a cal Feu, però amb la seva fonètica va pronunciar Feo).
El guàrdia molt seriós diu:
–¿Es que se pitorrean ustedes? Veremos quien se reirá mejor.
I els van fer seguir. Un cop a Igualada van poder comprovar que els Patxets tenien raó i els posaren en llibertat. Si en lloc d’anomenar la casa on treballaven pel motiu ho haguessin fet pel cognom segurament que no els haurien detingut, però, és que el sabien, el cognom de l’amo? I com l’havien de saber ells, sent forasters, si la immensa majoria d’igualadins tampoc no el sabien?”
