Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1930
La forma normativa seria: PASTADISCURSOS
Sebastià Freixas i Casulleras, forner.
Republicà, regidor de la Ceba, els seus oponents de la Canal, li deien Espardenyer i Pasta Discursos.
Tenia un forn a la rambla Gral. Vives 7-9, anomenat els anys 20 el Forn de Montserrat, junt amb el seu cunyat Joaquim Seuba i Panadés, segons diu el llibre Els carrers i les places d’Igualada pàg. 173.
El llibre Renoms igualadins, pàg. 162 ens explica més del personatge: “Es deia Sebastià Freixes, era forner d’ofici i republicà de tota la vida. Tenia el do d’usar de la paraula amb gran poder de persuasió, tanta que la gent de la seva època, en parlar d’ell, deia que tenia molta palica o molta lletra menuda. Així expressava el poble la facilitat que posseïa en l’expressió i l’èmfasi que sabia imprimir a la seva conversa.
Aquestes qualitats les saberen aprofitar els seus correligionaris, puix que en apropar-se períodes electorals li encomanaven discursos de propaganda en mítings republicans, dels qual se’n sabia sortir molt airós. Hem de dir, també, que tenia fama de molt bon home, disposat sempre a fer un favor a qui li demanava; no tenia un no per a ningú. Això potser l’ajudava a sostenir la fama de bon orador, puix que predicar amb l’exemple resulta edificant.
Més tard va deixar el forn a cura d’un parent seu i va canviar de feina dedicant-se a viatjant de pells adobades. Jove encara, va morir de desgràcia: un tramvia de Barcelona el va atropellar causant-li la mort.
Al cap de deu anys del seu traspàs, un amic nostre, també com ell venedor de sola, comentava que en els seus viatges per terres peninsulars, molts clients, en saber que l’un i l’altre eren de la mateixa localitat, li preguntaven per ell i ponderaven, bo i recordant-lo, la seva formalitat i la seva conversa amable. Era, deien, un viatjant a qui sempre havies de comprar, no pas perquè fos pregaire, al contrari, la seva arma secreta era la simpatia.”
