Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1840-1900
Domènec Palanca (a) Mingo de Vic, d’ofici fanaler.
Era d’idees exaltades i el setembre de 1868 en uns aldarulls a la plaça de la Creu, va tirar daltabaix del pedestal, el bust de la Princesa (Isabel II).
Ho explica Joan Serra i Constansó: “…una gran colla d’homes que cridant vivas i abajos saltaven les reixes de la font. Al davant hi anaven el Mut dels Esquiladors llançant el seu gutural ¡Prreè, Prreè! i el Palanca, un fanaler d’idees exaltades. El Palanca, enfilant-se pel pedestal, tirà daltabaix el bust de la Princesa que quedà en dos trossos i el cap fou arrossegat i fet bocins.”
El 1869 la taverna de cal Soparet va convertir-se en un club republicà. Un dia de la taverna del Soparet van sortir el Palanca i una colla d’exaltats cridant contra el repartiment de consums. El 29-4-1872 els carlins havien lligat El Palanca a l’arbre de la Llibertat per a afusellar-lo. Sortosament el republicà Palanca va ser alliberat.
Joan Ferrer Farriol: “El 29 d’abril de 1872 els partidaris de Carles VII, lligaren el republicà Domènec Palanca, conegut per Mingo de Vic, a l’arbre de la Llibertat.”
Serra i Constansó: “…a la Plaça de la Creu on estaven formats els carlins, que havien pres el Palanca i que el tenien lligat a l’arbre de la Llibertat per a afusellar-lo. Els republicans estaven decidits a no deixar ni un carlí viu si afusellaven el Palanca. Sortosament el republicà Palanca fou alliberat.”
