Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1880-1920
Tipus popular que voltava pels carrers d’Igualada a finals del segle XIX.
Ens en parla Joan Serra i Constansó: “El Mingo era un golafre que no es veia mai tip. més aviat inflat que gras, anava sempre amb la boca oberta disposat que li tiressin vianda. Si li deien “Mingo, toca el bombo” esdevenia la seva especialitat que consistia a imitar amb la boca aquell sorollós instrument. Als vailets el Mingo ens feia una mica de por.”
També ens el recorda Antoni Carner: “el Mingo, que imitava amb la boca el so del bombo a canvi de rebre alguna llaminadura.”
Cal Mingo. També era una Taverna molt popular al segle XX, al c/ del Clos i després al c/ Òdena,
Cal Mingo: Masia del terme de St. Martí de Tous, situada a l’oest d’Eucaria, a la banda nord i ran de la carretera de Tous a Bellprat, prop del pont de cal Mingo. Sempre se n’havia dit “A cal Mingo”, però en el rètol actual diu “Cal Minguet”.
