Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1980
Es tracta de l’Hort Matas, a l’avinguda Balmes, 14.
Lluís Matas i Carreras (Igualada, 4-5-1902), hortolà, fill de Francisca Carreras i Puiggròs (Olesa, 1874), casat amb Teresa Rabell i Carbonell (Igualada, 13-10-1902).
Per explicar el renom ens hem de situar 50 anys enrera quan s’utilitzaven els excrements humans per a fertilitzar els conreus. Avui dia està prohibit per raons sanitàries i si s’han de buidar fosses sèptiques hi ha empreses especialitzades que utilitzen camions-cisternes que van proveïts de les bombes adequades. Lluís Matas disposava d’un carro amb un dipòsit metàl·lic cilíndric, buit d’aire i amb unes mànegues xuclaven la bassa dels dipòsits de les comunes. Així que es va anar estenent la xarxa de clavegueres es va poder anar prescindint dels seus serveis.
A mitjan segle XX encara hi havia a Igualada molts carrers que no tenien clavegueres. El 1963 l’Hospital Comarcal d’Igualada no tenia claveguera i totes les restes d’intervencions quirúrgiques i altres deixalles anaven a parar a l’hort de l’hospital.
El 29-4-1963 l’Ajuntament d’Igualada va aprovar un pla per a construir 9.339 m. de clavegueres. Les ordenances municipals exigien que les latrines es buidessin de nit, però al Lluís Matas com que el seu carro era ben tancat podia treballar de dia. Era molt espectacular veure passar el carro de la merda amb el carreter Francesc Matas i Carreras (Igualada, 25-3-1906) de complexió molt grassa i vermell de cara, acompanyat d’un altre carro, ben tancat, que duia les mànegues. Per a poder fer el buit d’aire, no tenien bombes pneumàtiques, utilitzaven un giny hidràulic, que consistia en fer caure de cop l’aigua d’un gran dipòsit, l’aigua en la seva caiguda sobtada buidava l’aire del carro de la merda, calien que les aixetes i les juntes ajustessin molt bé. Aquestes instal·lacions de fer el buit eren a can Ferrer del Pi, segons el testimoni de la mare de Nativitat Tàssias, que hi vivien.
En aquells temps de la guerra freda, que el comunisme era el gran enemic del món occidental, era corrent l’acudit de dir que voltava per Igualada un home que era comunista i roig (perquè buidava comunes i era gras i vermell de cara com un perdigot). (JFV)
