Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1980
Hi ha diverses persones que portaven aquest renom.
Marc Valls i Camarasa (a) Set Jornals (Cubells, Lleida, 1887), paleta.
Casat amb Soledat Prats i Solé (Mongai, Lleida, 8-10-1897). Marc era el seu nom, i no havia de ser un renom, però com solia passar amb molts noms poc corrents tothom el coneixia pel Marc i amb un to més pejoratiu com el Set Jornals.
Per altra banda, tenim, durant els anys 1910 a 1939, Marc Freixas i Llorach (a) Marc (Miralles, 3-4-1883), blanquer i policia municipal, casat amb Maria Riu i Ventura (Hostalets de Pierola 1886), junt amb el seu germà Joan (a) Marc Petit, es van distingir tristament per les accions repressives.
El Marc Petit era Joan Freixas i Llorach (Igualada, 5-11-1896) blanquer. Casat amb Mercè Piqué i Inglès (Pallerols, Lleida). Era el germà petit del Marc Freixas. Tots dos germans van ser temuts per les accions repressives.
Cal Marc Muntané era un gran edifici situat a la rambla Nova, 1, c/ Sebastià Artés, 2 i plaça d’Espanya, 5.
El llibre Els carrers i les places d’Igualada, a la pàg. 150 explica, parlant de la plaça d’Espanya número 5: ”A la llinda de l’edifici hi figura la inscripció “MMC 1922”, corresponent a Marc Muntané i Casanovas, promotor de la casa que s’hi va construir seguint el projecte de Josep Pausas i Coll i que té finestres al carrer de Sebastià Artés.” Afegeix a la pàg. 253, parlant de la rambla Nova número 1: “…Més endavant, la casa va ser coneguda com a Cal Muntané. Es tracta d’un casal gran, on hi havia unes pintures de Josep Galtés i Cardús. El cap de casa era Bartomeu Muntané i Navarro, un fabricant de teixits. Als baixos, després de la guerra hi havia un establiment de confeccions propietat d’Antònia Miret i Casarramona.” I, finalment, a la pàg. 186 ens parla de l’adoberia que tenien al c/ Joan Abad. “Al núm. 26, hi ha l’antiga adoberia de Cal Muntané (Marc Muntané), una finca amb diversos cossos entre mitgeres, d’alçades vàries, fruit de successives ampliacions. Al límit nord de la finca s’alça una xemeneia de totxo, de fust troncocònic i acabada amb un collarí i una cornisa motllurada.”
Per tots aquests textos veiem que a l’any 1922 el propietari era Marc Muntané i Casanovas, els seus hereus van ser Bartomeu Muntané i Navarro i després Bartomeu Muntané i Solé, casat amb Antònia Miret i Casarramona. Tothom en deia a Cal Marc Muntané.
