Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1948-1980
Pel Cadastre de 1834 sabem que hi havia un home que es deia Joan Roig (a) Manco, que vivia a la Soledat, 66.
Per altra banda tenim Ramon Torrents i Brunet (a) El Garsa. Va anar a França amb la retirada de l’exèrcit republicà el febrer de 1939, acabada la 2a Guerra mundial. Vivia a Grenoble i feia de contrabandista a la frontera franco-suïssa amb bicicleta. Va patir un accident i va perdre la mobilitat d’un braç. L’any 1948 va tornar i com que també era borni es va dedicar a vendre números de l’ONCE. Vivia al passatge d’en Colomer, 7, baixos, i com que anava amb un braç penjat molts li deien El Manco.
Hi havia altres mancs: Joan Ros i Coromines (a) Llampaires o Josep Domingo i Bartrolí (a) Manquet.
A l’Espelt hi ha La Caseta del Manco, edifici municipal a la confluència c/ Joan Mercader amb c/ de Baix.
Segons ADR tenim una altra persona amb aquest renom: el Manco era Lluís Llobet i Torra (Igualada, 1894) comerciant. Mutilat del braç esquerre, casat i amb dues filles. Resident a la Seu d’Urgell, avda. República, 10, 2n, 1a. Denunciat en unió d’altres per Carme Portella i Suñé, domiciliada a la Seu d’Urgell i viuda d’Àngel Ballarà i Farré, que va ser assassinat per membres de la FAI. Acusat d’estar afiliat a la CNT-FAI, d’haver cremat imatges i de denunciar Fèlix Mas, que també va ser assassinat. Ell va negar-ho tot. Detenció 15-2-1939. Consell de guerra i sentència (sumaríssim d’urgència núm. 391) 27-9-1939. Condemnat a 12 anys i un dia de reclusió menor. Li va ser commutada el 7-2-1944 per 9 anys de presó major. Llibertat condicional 20-6-1941. Va fixar domicili a Igualada, a la rambla de St. Isidre, 24. L’abril de 1944 residia a Terrassa, c/ Salvador Busquets 2 o 22. El 14-9-1947, ja viudo, va sol·licitar des d’Igualada, poder-se acollir al decret d’indult de 9-11-1945. Concedit pel Capità Gral. 27-11-1947.
