Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1830-1940
Acreditada espardenyeria que hi havia al c/ Argent, 2, de cognom Jordi.
Pel Padró d’habitants de 1905, podem deduir que el Jordi Espardenyer ja devia ser mort, perquè la titular de l’espardenyeria és la seva filla: Josefa Jordi i Sató (Igualada, 1849), vídua.
Hi feia d’espardenyer el seu fill, Pere Solà i Jordi (Igualada, 1873) casat amb Dolors Camps i Farreras (Igualada, 16-11-1877). Van tenir dos fills: Josefa (Igualada, 1898) i Jordi (Igualada, 2-10-1901) que va ser espardenyer i tot i que ja no portava el cognom Jordi (però com que es deia Jordi de nom), va seguir essent a cal Jordi Espardenyer.
Es va casar amb Maria Solé i Miret (Igualada, 1900) i van ser els pares del Dr. Josep Mª Solà i Solé (Igualada, 19-7-1924 – Washington, 3-12-2003) filòleg, especialista en llengües semítiques, que va ajudar a crear l’idioma oficial de l’Estat d’Israel (A l’arameu bíblic hi van posar la gramàtica) El 6-5-1967 essent catedràtic de la Universitat Catòlica de Washington va obtenir una beca Guggenheim per estudis hispano-semítics.
Aquesta espardenyeria va ser protagonista d’un gran enrenou als anys quaranta. Abans de la guerra al nº 8 del c/ de l’Argent hi havia la sastreria de Manuel Queralt i Castells (Igualada, 1901) fill de Filomena Castells i Mestres (Tàrrega, 1864). Tenien a treballar dos germans Ramon i Joan Busquets i Balsells que havien nascut a Fonollosa el 1913 i el 1920. Després de la guerra es van establir pel seu compte als baixos de la casa que feia cantonada la plaça de la Creu, amb el c/ de l’Argent i també cantonada amb el c/ de St. Sebastià (ara està enderrocada) i allí van iniciar la Sastreria Busquets. També van comprar la casa nº 4 del c/ de l’Argent que havia estat a ca l’Apotecari Sord i van pactar la compra de cal Jordi Espardenyer que ja havien plegat.
Van construir el gran edifici que dóna començament al c/ Argent, 2 i 4, i St. Sebastià, 1 i 3. En aquells temps de foscor resplendia la Sastreria Busquets, però sembla que no es van respectar els pactes i es va iniciar un plet, el fallo del qual va ser que en una part dels baixos del nou edifici hi havia d’haver la botiga del Jordi Espardenyer. Els germans Busquets en comptes de dividir els baixos en dues botigues, van fer que l’espardenyeria estigués al centre del local i tots els aparadors per la sastreria. El Jordi no va acceptar aquell local i el plet es va allargar molt de temps. Finalment hi va haver l’entesa i la fi de cal Jordi Espardenyer.
El llibre: Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 41, ens detalla els edificis que hi havia en aquell indret: “c/ Argent. Al núm. 2, fent cantonada amb el carrer de Sant Sebastià, hi havia als anys vint del segle passat l’espardenyeria i corderia de Pere Solà i Jordi, un establiment fundat el 1742…”
