Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1990
Maria Talló i Briansó (Igualada, 12-5-1913), casada amb Antoni Morera i Roma (14-11-1903). Domicili: c/ St. Magí, 16 -18. Carbons Talló, c/ St. Magí, 16.
Els fills eren: Amàlia (Igualada, 12-7-1940) i Jaume (Igualada 2-7-1943)
Sobre el negoci del carbó tenim un anunci que apareix al periòdic Igualada de 1943: “ Carbons Minerals, Especialitat per a calefaccions, cuines i estufes. Aglomerats d’antracita. M. Talló. Despatx S. Agustí, 74, bis, Magatzem Roca, 55 – Indústria 11-13.”
En aquell temps van fer una prospecció carbonífera, en terme de la Torre de Claramunt prop de la carretera, entre la torre d’El Tio Nelo i Capellades, els miners que hi van participar van trobar un crani d’animal prehistòric, però el carbó que hi van trobar no estava encara petrificat.
Cap a 1945 van construir la casa del c/ St. Magí 16-18, al portal nº 16, hi van posar el magatzem de Carbons Talló, mentre que al portal núm 18 hi va posar la venda de màquines de cosir i remallar Àngel Balsells i Ventura, que vivia i tenia el taller al c/ del Bruc, 19. El nom de Carbons Talló va desaparèixer cap als anys 60 i tota la publicitat que feia Antoni Morera, St. Magí , 16, era com a magatzemista i venedor de Carbons Joan Giralt Riba, c/ Òdena, 56.
Una altra atribució del renom JEPIC correspon a Joan Domingo i Lloverola (a) Jepic (Igualada, 28-5-1908 – Béziers, 12-12-1996), casat a Igualada 7-9-1935 amb Mª Pilar Forné i Alemany (a) Perutcho (Querol, 13-4-1914 – Coulobres, 25-6-1995). Pares de Gérard (Floreal) (Igualada, 3-10-1937) i Valentí (Coulobres, 15-4-1946 – Béziers, 8-12-2019). De la lleva de 1929, va ser declarat inútil per quequesa (en realitat tenia el llavi leporí). Vocal de premsa de les Joventuts Llibertàries el juny de 1937. Va col·laborar al Butlletí CNT-FAI (1937-8) en va ser administrador. Passà a França al camp d’Agde, sembla que va estar als camps de Sant Cebrià i de Ribesaltes. Exiliat a Coulobres, prop de Béziers, amb els seus pares, la seva esposa, i el primer fill (a França els va néixer el segon). Va treballar d’obrer agrícola a Coulobres i no va demanar mai la nacionalitat francesa. (Informació de Josep Domingo i Martí Patxerico).
