Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1600-…
Per a poder utilitzar l’adjectiu vella cal que hi hagi l’adjectiu nova. La primera horta d’Igualada van ser els terrenys regables més propers a la vila. Així que la població va anar creixent van caldre més fruites i verdures i va ser necessari fer de regadiu terrenys que eren de secà. Així, amb pous i sínies dins de terrenys tancats, Igualada va tenir una colla d’horts cadascun dels quals tenia el nom del seu propietari.
El carrer del Clos ens recorda que hi havia un terreny clos que tancava un hort, conegut com a Clos d’en Rovira. I després, l’hort de l’Oranies, en aquest clos hi van fer la fàbrica de ca l’Oleguer, el primer local de la Bandera Negra, amb el Tívoli al darrera, la casa de Cal Tòfol, la de Cal Pam-pam, del Saboner i altres. En haver-hi horts nous va fer que els antics, prop del rec s’anomenessin l’Horta vella.
Al segle XIX Igualada es va industrialitzar i va caldre convertir en horts terrenys més allunyats, els que es regarien amb el darrer tram del rec del Molí de l’Abadia, aquests horts que eren nous van esdevenir l’Horta Vella en fer-se l’Horta Nova o de cal Barraqueta, regada amb el rec de la Roixela.
L’Horta Vella que ha arribat fins els nostres dies té dos horts de sobrerec: l’hort del Boneto de Dalt i l’Horta Roure i tot un seguit d’horts de sotarec:
El més occidental és l’hort del Cuneu o Mas Capell
Després cal Panadés o Hort de la Rossa i ca la Carmeta Gallinaire o Hort del Sord, aquests dos horts són propietat Badia.
Tot seguint cap a orient hi ha la propietat Matosas, que abans era de Can Roca de la Pedrissa o cal Boneto de Baix, cap a l’est hi ha els dos horts dels Venda, propietat Rosés o Capell, seguint cap a l’est hi ha la Torre o Bertran de l’Hort i a migdia d’aquest, l’Horta Borràs, que havia estat un molí fariner.
Cap a sol ixent hi havia l’hort del Marigó i l’hort del molí de l’Alert.
