Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1850-…
El renom ve de molt antic. Els seus avantpassats havien fet de traginers i d’hortolans.
A mitjan segle XX hi havia tres establiments coneguts com a Cal Gat Vist.
1-La Cansaladeria del c/ de Sta. Maria, 6, on hi va haver el Bar El Gat Vist fins el 2019.
2-La Bacallaneria del c/ de Sta. Maria, 4, per a les vendes a l’engròs, amb botiga a la menuda a la cantonada del passatge del Forn amb el c/ del Capità Galí.
3-El tercer establiment era la Cansaladeria del c/ del Roser, 11.
L’origen de tots tres establiments estava en Agustí Morera i Sala (a) Gat Vist (Igualada, 15-8-1887), tender, situat al c/ Sta. Maria, 6. Estava casat amb Maria Serra i Ventayols (Òdena, 1891) i van tenir tres fills: Joan (Igualada, 1911) xarcuter, Josep (Igualada, 1925) bacallaner, i Montserrat (Igualada, 1930) qui anys després es casaria amb Antoni Talló i Busquets de Tous i continuarien la cansaladeria.
La botiga de pesca salada del passatge del Forn, va tenir al seu costat el Bar El Tubo.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 91 ens explica més detalls del Gat vist: “Es deia Agustí Morera i tenia una cansaladeria amb la qual es guanyava la vida.
Els nostres avis en general eren molt estalviadors, i el Gat Vist, com molts d’altres, passava les tardes del diumenge reunit amb els companys jugant amb els naips o al “quinto”. A l’hivern s’aplegaven a casa d’un forner on amb l’escalforeta del forn hi estaven ben calentons. A l’estiu, en canvi, buscaven un lloc ben fresc i airejat. La colla del Morera anava aleshores a l’Horta Vella, dessota d’un noguer o d’algun altre arbre de copa ben estesa i ben frondosa. Allà passaven la tarda ben fresquets entretenint-se en un joc on no hi havia guanyadors ni perdedors, puix que, si bé qui perdia pagava una guixa (una guixa equivalia a un cèntim i de vegades a mig), aquella guixa anava a engruixir un fons comú amb el producte del qual es compraven cacauets que, en treure el pa del forn, eren posats a torrar a la casa on s’anava a l’hivern. Així la torrefacció no costava cap cèntim. A mitja tarda es parava el joc, s’escampaven els cacauets damunt la taula, i tothom en podia menjar a discreció.
El joc preferit de la colla del Gat Vist era un exercici de càlcul que es jugava a cartes i s’anomenava “El gran visir”, en el qual el Morera va demostrar tenir-hi gran perícia, tanta que molt sovint guanyava.
Això va fer, que la gent identifiqués el joc amb la seva persona i que li diguessin “el Gran Visir”. Però els nostres avis devien trobar el mot molt complicat i la seva pronunciació va anar degenerant. De Gran Visir va passar va passar a Gran Vist i finalment a Gat Vist.
I encara ho diuen als seus descendents.”
