Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1880-1950
A Igualada hi va haver una presó preventiva fins als anys trenta, del segle XX, era on hi havia hagut l’Hospital de St. Bartomeu fins a 1847. El 1938 s’hi va construir un refugi antiaeri i després de la guerra s’hi va construir l’Escola Superior d’Adoberia, a la plaça del Rei, 15.
Durant els vuitanta anys que va estar activa aquella presó hi havia el funcionari de presons que depenia de l’Estat, vivia al mateix edifici i feia d’escarceller.
Al llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 117: “Van ser-ne escarcellers, entre d’altres, Pelegrí Tapiolas i Font (entre 1836 i 1864), José Ponce de Leon (1864-1887), Alfonso Diaz Moreno (procedent de Pozoblanco, Còrdova; 1888-1900), Gregorio Herranz Brihuega (1900-1911) (1916-1917), Ceferino González (1912), Bibiano Leoz Armendáriz, Josep Guiu, Facundo Garcia Salamanca (1921) i Francesc Blanquer i Savall”.
Tots aquests van exercir d’escarcellers, però encara podem afegir que un altre escarceller va ser Paulino Clos i Sot (Parlavà, Alt Empordà. 21-4-1837) alcaid, casat amb Isabel Planas i Comarola (Parlavà, Alt Empordà. 1850). Els seus fills eren: Artur Clos i Planas (Girona. 22-1-1875), Josefa Clos i Planas (Barcelona. 1885) i Sebastià Clos i Planas (Igualada. 18-9-1890).
Com a renom es va aplicar també al seu fill Artur Clos i Planas que es va casar amb la pubilla d’una casa molt important: Cal Cuyner. Segons el Padró de 1890, residien al c/ St. Bartomeu, presó.
