Nom de lloc
Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1835-…
També s’anomena ELS CARLINS
Centre Tradicionalista d’Igualada, c/ St. Roc, 18.
Al llibre Els carrers i les places d’Igualada, a la pàg 415, ens en dona informació parlant del carrer de St. Roc. “Al núm. 18, es trobava la seu del Centre Tradicionalista d’Igualada. El seu precedent va ser el Círculo Literario de Igualada, creat el 16-7-1879 en aquest mateix local i fundat per mossèn Manuel Catarineu i Castells. El juliol de 1889 va convertir-se definitivament en el local del partit carlí i, després, en la seu del periòdic Llibertat (1915-1919, 1924-1926 i 1926-1930). Comptava amb cafè propi –que als anys vint portava Camil Cortès i Puigdengolas– i un teatre amb capacitat per a quasi tres-centes persones, on actuava sovint l’Esbart Dramàtic Igualadí. Als anys vint havia tingut també, als baixos, una cooperativa de consum. Passat el temps, al segon temps, hi va haver la indústria de gèneres de punt Manufacturas Vall Benaiges, regentada per Jordi Vall i Benaiges, que el 1955 es va traslladar al carrer de Joan Llimona, núm. 31. A l’entresol d’aquesta casa hi va haver molts anys el col·legi Nostra Senyora de Montserrat, regentat per les germanes Àngela (mestra), Núria (mestra), i Marina (callista) Maestre i Seuba i conegut popularment per “les Maestres”. Després d’elles se’n va fer càrrec, ja com a centre pre-escolar, Rosa Margarit –que va començar a utilitzar, més enllà de la denominació oficial, el nom de Montserrat Xics– i finalment, entre el setembre de 1979 i el juliol de 1993, van ser-ne titulars Rita Vila i Liebe i Maite Franquesa i Martí, que publicitaven el centre com ”l’escola per abans d’anar a l’escola”.
Molts renoms igualadins estaven relacionats amb els carlins: el Barrina, el Febres, cal Calló, el Llevadora, el Mataporcs, cal Pau Gallinaire, el Pau Gavetes, cal Ramon de Sant Ramon, cal Reiet, el Tapa, el Tarino, etc. En totes les ideologies hi ha seguidors més extremats i altres més tolerants, també succeïa amb els carlins igualadins.
Entre els més acèrrims hi havia la família Poncell. Una anècdota la va protagonitzar Antoni Poncell i Martí, que va ser regidor en el primer franquisme. Un dia el seu company de consistori Ricard Mitjans i Murt va celebrar una festa familiar. Antoni Poncell i la seva esposa hi van assistir i van passar una vetllada molt agradable. Després del berenar la família Mitjans van engegar un gramòfon i les parelles van iniciar un ball; els carlins eren tan contraris als balls de saló que es van aixecar i van marxar de casa dels Mitjans que vivien al passeig Verdaguer, 26, a l’entresol de Cal Maurici.
La guerra dels Carlins, de les diverses carlinades en tenim molts vestigis: al Cementiri Vell (al NO de l’església hi ha la sepultura dels qui moriren en la defensa i atac d’Igualada el 17 i 18-7-1873, dalt de la muntanya del Pi, al sud d’Igualada, en terme de Sta. Margarida de Montbui, hi ha les restes de la torre d’Isabel II, construïda el 1838 i al c/ de Carme Verdaguer, 29, s’hi conserva amb tota la seva alçària el Fort de St. Magí. La Guerra Civil de 1936-39, va ser considerada pels Tradicionalistes com la 4ª Guerra dels Carlins.
