Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-1900
Extensió de terreny, entre el carrer de les Delícies i la Masuca. Aquí s’hi va fer la prospecció del Pou Artesià.
El darrer Calsina, blanquer, va ser Domènec Calsina i Esteve (Igualada, 1869-1918) casat amb Manuela Sanahuja i Ferrer (Igualada, 13-1-1970). Els seus fills Rafael i Joan es van dedicar al gènere de punt.
Al Padró de 1950 hi consten següents dades: plaça de la Creu, 12, Rafael Calsina i Sanahuja (Igualada, 25-5-1895), mecànic de gènere de punt, casat amb Francisca Puig i Ferrer (Solsona, Lleida, 25-7-1899), gènere de punt, fill: Ramon Calsina i Puig (Igualada, 13-3-1930) mecànic de gènere de punt.
El seu germà vivia a c/ Marià Cuiner, 26 Es deia Joan Calsina i Sanahuja (a) Donya Juanita o Miss Juanita (Igualada, 30-11-1902), tècnic de gènere de punt, casat amb Rosa Pelfort i Mitjans (Igualada, 11-1916). Els fills van ser: Mª Antònia (Igualada, 27-7-1940), Joan (Igualada, 4-6-1946) i Rafael (Igualada, 24-4-1950).
Feien companyia amb Rafael Prat i Riba (a) Corrons i tenien la fàbrica, a cal Viñals, c/ St. Josep, 44 (abans Cal Coma) i després al c/ Marià Cuiner, 2. Ara hi ha un bloc de pisos.
Joan Serra i Constansó ens explica unes baralles infantils en aquest espai: ”…apareixien quitxalla de la Soledad i dels blanquers. Quan sortint dels camps del Riera, arribaven al Passeig…”
A l’oest del camp del Calsina hi havia el camp del Riera. “La Molienda de Corteza y Zumaque, va comprar a Josep Riera i Torrescassana, el terreny del c/ St. Vicenç, entre el c/ St. Carles i Passeig Verdaguer.” Aquest camp coincideix amb el relat de les pedrades de Serra i Constansó.
