Jaume Farrés Vidal (1936-2025) va ser encanyissador i cisteller de professió, d’aquí el renom amb què se’l coneixia el cisteller. Va continuar l’ofici dels seus avantpassats i després de la desaparició de l’ofici d’encanyissador per les tècniques de construcció modernes va regentar la cistelleria que tenia oberta a la plaça de la Creu fins a la seva jubilació amb una bonhomia i generositat que era reconeguda per tothom.
Més enllà del vessant professional, durant la seva joventut, va participar en activitats culturals i folklòriques que es podien desplegar a Igualada sota el paraigües de l’Església (sardanisme, excursionosme, el cine al Catequístic, teatre d’aficionats, recitació, etc.). Amb un amor al país i a la seva cultura, en aquests mateixos anys de joventut va fer classes de català de manera clandestina amb mossèn Colomer als baixos de Santa Maria i, posteriorment, va ser ell qui, desinteressadament, va fer classes i cursos, moltes vegades de manera clandestina, a diversos grups de persones que li ho demanaven.
Arran de l’escolarització dels seus fills al centre escolar Garcia Fossas i de ser-ne president de l’AMPA, va entrar a formar part del Patronat Garcia Fossas, dos germans d’arrels igualadines, industrials amb una gran fortuna, que van fer donacions benèfiques a la ciutat d’edificis, terrenys i recursos econòmics que administrava l’esmentat Patronat. Durant molts anys va investigar i donar a conèixer en diversos treballs que va publicar la biografia, el significat i la trajectòria d’aquests prohoms igualadins.
La història va ser la seva passió, especialment la història i l’evolució de la ciutat. També va ocupar-lo molt l’impacte de la Guerra civil sobre la ciutat i el país, els canvis en la fesomia de carrers i places de la ciutat, els oficis, tallers i persones que l’habitaven, petits detalls lèxics, arquitectònics o artístics significatius i, moltes vegades, desconeguts per la majoria de ciutadans. Va entrar a formar part del CECI, era assidu usuari de l’Arxiu comarcal, de la Biblioteca i estava en contacte amb altres persones també interessades per les mateixes temàtiques. Va ser distingit, per Òmnium Cultural d’Igualada amb el premi Compromís de l’any 2012 i per l’Ajuntament d’Igualada amb
Persona de profundes conviccions religioses, també va dedicar molt del seu temps a entitats solidàries com Justícia i Pau, Igualada solidària, Aturem la guerra o Mans unides.
Una vegada jubilat definitivament, va dedicar molt temps a preparar aquests Renoms d’Igualada. Tal com explica ell mateix en la Introducció va dedicar-se a confegir aquest recull de renoms d’Igualada amb la pretensió d’identificar -si era possible- la persona, família, casa, que era coneguda popularment amb aquell renom. No tenia intenció de publicar-ho i només volia fer donació del text a l’Arxiu comarcal, a la Biblioteca d’Igualada i al CECI. Encara en vida de l’autor, juntament amb el seu fill Jaume Farrés Cobeta, van revisar tota la recerca amb la intenció de divulgar-la a través d’una pàgina web que fos consultable per tothom qui hi tingués interès.
